Loading
T’estimo perquè sí. Perquè el cos m’ho demana.T’estimo perquè sí. Perquè el cos m’ho demana
T’estimo perquè sí. Perquè el cos m’ho demana. Perquè has vingut de l’ona sense ordre ni concert. Perquè el brull del boscatge t’enrama la cabana sense panys ni bernats, en un desvari verd.
Perquè vull. Perquè em xucla la rel de la follia. Perquè és l’amor, dallat, que ha granat el meu llit. Perquè duc, ben reblat, el bleix de l’escorpit que provoca el salobre i encrespa la badia.
Perquè soc massa fràgil per bastir l’aturall a la marea viva que em nega a l’endeví. Perquè soc massa forta perquè em blegui un destí que han signat, sense mi, les busques de l’estrall.
Perquè l’aigua més fonda no vol ni pau ni treva i pregona ben fort que sóc d’estirp romeva.
T'estimo perquè sí. Perquè el cos m'ho demana. Perquè has vingut de l'onada sense ordre ni planificació. Perquè el rierol del bosc cobreix la cabana sense panys ni forrellats, en un caos verd.
Perquè vull. Perquè em xucla l'arrel de la bogeria. Perquè és l'amor, tallat, que ha madurat el meu llit. Perquè porto, ben fixat, l'alè de la picada que provoca el salat i arrissa la badia.
Perquè sóc massa feble per construir un fre a la marea viva que em nega a l'endeví. Perquè sóc massa forta perquè em doblegui un destí que han signat, sense mi, les agulles de la destrucció.
Perquè l'aigua més profunda no vol ni pau ni descans i proclama ben fort que sóc d'origen romà.